30 nov. Un Bany de Bosc
El concepte bany de bosc és originari del Japó. A casa nostra, comencem a parlar-ne fa poc per fer referència als beneficis del contacte amb la natura i, més concretament, amb els arbres i el bosc.
Què ens aporta aquesta connexió amb els arbres?
Els científics potser ens parlaran d’efectes neurològics provocats per substàncies volàtils emeses pels vegetals. Però qualsevol persona que passegi per un bosc podrà sentir aquest benestar i aquesta connexió especial que establim amb els arbres. Per què?
Més enllà de les olors i la bioquímica, jo crec que hi ha un paral·lelisme energètic, estètic i vital entre les persones i els arbres. Us ho intento explicar…
Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia? Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.
Doncs els arbres són un exemple que contradiu aquest sentit comú. Tenen les arrels ben avall a la terra i les fulles ben amunt cap al cel, separades per un tronc que pot tenir bastants metres d’alçada. No només han aconseguit sobreviure, si no que hi ha boscos per tota la terra!
Evolutivament, nosaltres també podem semblar un cas paradoxal. Els animals de quatre potes suposen una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Com és que l’evolució ens ha empès a desplaçar-nos només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta… No sembla una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.
Existeix un paral·lelisme entre els arbres i nosaltres. Necessitem tenir els peus ben plantats a terra i alhora el cap ben amunt, cap al cel. Hi ha una energia comuna, una necessitat vital, que ens empeny cap a la verticalitat.
Si passegeu per un bosc, ho podreu sentir. I potser aprendre dels nostres amics, els arbres.
PD: i voleu saber-ne més us recomanem el llibre «Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal» de Stefano Mancuso, també hi ha una xerrada TED.
