21 febr. De bacteris, alimentació i sistema immunitari
Al voltant de l’alimentació, com un eix vertebrador, hi ha un munt d’aspectes que interactuen entre ells i que teixeixen la nostra vida quotidiana. Em refereixo a coses com sentir-nos satisfets, l’economia familiar i també social, la nostra salut, els sopars amb amics, les modes atractives, determinades emocions que no sabem com encaixar, les dietes per aprimar-nos, la nostra estètica i bellesa personal o uns ideals que ens identifiquen, per posar alguns exemples.
Sóc del parer que de tant en tant ens convé aturar-nos per observar què estem menjant. Amb tota l’estima i comprensió envers nosaltres mateixos potser ens podem explicar que la tercera presa de xocolata té a veure amb l’angoixa que sentim, que l’entrepà al metro és perquè avui no tenim temps de dinar, el suc detox guarda relació amb el sopar greixós d’ahir, l’amanida és perquè em vull aprimar i una pizza extra amb doble de formatge perquè he quedat amb els col·legues.
Cap problema. Potser podríem afegir, i això és el que avui volia recordar-vos, la importància del budell en la salut. Metges i nutricionistes cada cop comparteixen més avenços i descobriments en relació a la microbiota intestinal i la capacitat immunitària dels individus.
Ja fa temps que hem deixat de veure els bacteris únicament com a font de malalties i hem anat acceptant que es troben presents en el nostre cos en un nombre molt i molt elevat. Mica en mica, la comunitat científica va confirmant que la nostre sistema immunitari, i per tant la nostra salut, te molt a veure amb aquesta microbiota i que, tot i que la dietoteràpia és encara una ciència jove, el que mengem té una importància demostrable i rellevant en la salut d’aquests bacteris. Pel que sembla, es veuen afectats per aliments processats amb elevat contingut de greixos, excés de productes carnis i sucres refinats.
Es van introduint conceptes en el nostre vocabulari quotidià com “probiòtics” i “prebiòtics” que, més enllà dels suplements, són també presents en els aliments. Reforcen la microbiota intestinal ja sigui gràcies a la incorporació de microorganismes i enzims o per la ingesta de substàncies que creen un medi òptim per al seu desenvolupament. Més enllà de modes que són passatgeres, els aliments prebiòtics i probiòtics, poden ajuden a superar desordres en la flora intestinal.
El seu consum habitual te sovint un paper significatiu en la millora de malalties relacionades amb la inflamació crònica, algunes malalties autoimmunes i determinades alteracions endocrines per citar algunes patologies.
Alguns d’aquests aliments són ferments presents en els iogurts, el xucrut, els misos o les nostrades olives casolanes per citar algunes fonts de probiòtics. En la llista dels prebiòtics, inclouríem aliments rics amb fibra soluble com les carxofes, les llegums, la llinosa o la civada i un munt de fruites i verdures freqüents.
I ara que ja sabem de quina manera els microorganismes col·laboren amb nosaltres, m’assec a dinar i m’aturo un moment a explicar-me que menjaré quatre olives arbequines per acompanyar l’estofat de carbassa amb azuquis i mentre assaboreixo els gustos salats, dolços i amargants del meu menú, em diré: això per la salut del budell!
Salut i bons aliments! 🙂
