07 abr. Segona cullerada: Respirar la por

Respirar la Por

Segona cullerada de “Confiançament”

A les acaballes de la tercera setmana de confinament. Amb la noticia recent de que no seran una, sinó tres setmanes més d’estar-nos a casa. Fa dies que vigilo com oscil·la la por, que l’acompanyo. 

Allò difícil amb la por, sovint, és adonar-se’n. Ens comencem a posar nerviosos, a voler controlar més del que seria necessari, passem a enfadar-nos o, directament, entrem en bloqueig i ens desconnectem de sentir. Cadascú tenim la nostra manera singular de viure la por i aquests dies que campa lliure, ens la trobem fins i tot en l’aire que respirem. En comptes de fer com que no va amb nosaltres, podem aprofitar per mirar-la als ulls, descobrir com es manifesta i decidir acompanyar-la. Aquest canvi de perspectiva modifica molt la percepció de les coses.

La meva por, per exemple, sovint pren la forma de molta activitat i d’ocupar-me en excés dels altres. És la meva especial manera de desconnectar-me de mi. Podria semblar avantatjós estar sense sentir-la, però aleshores també perdo l’espai per orientar-me des del sentir i l’estimar. Quan m’assec al meu “racó de sentir” aquests dies, sovint m’adono que respiro molt superficialment i el pit es tanca. Si respiro més profundament, connecto amb una por atàvica que ni tan sols té a veure amb el que està passant fora. No puc definir una por concreta.

El que succeeix a l’exterior senzillament accentua una emoció profunda que sempre m’ha acompanyat.

És interessant permetre que aquesta energia de la por, com emoció que és, corri pel cos i ens travessi. Sovint es manifesta en forma de tremolor, un plor o un petament de dents. En la mesura que podem sentir-la en el cos, la por s’allibera, perd poder i recuperem espai interior. La por i l’amor són una mica excloents.

Com us va el racó de sentir? Us hi heu arrecerat algun dia? Us convido avui a acompanyar-vos amb la por i deixar-vos-la respirar. La respiració és clau per sentir les emocions. Inconscientment, deixem de respirar o ho fem molt superficialment per no sentir. Sé que molts de vosaltres ja n’heu après i que només us cal recordar que necessiteu deixar-vos caure una estona. Potser coneixeu alguna tècnica de meditació, ioga, mindfulness o senzillament heu après a respirar movent el diafragma. Per als que no, us explico:

• Col·loqueu les mans sota els pits, com si volguéssiu sobreposar-vos unes costelles a les ja existents. Les primeres vegades podeu intentar-ho estirats a terra, després també ho podeu fer asseguts. Es tracta de respirar permetent que la caixa toràcica desplaci les mans. Deixeu-vos respirar relaxadament d’aquesta manera.
• Passats uns minuts, podeu posar una mà a la zona pectoral i respirar normalment prenent consciencia de com puja la mà amb la  respiració.
• A continuació, desplaceu la mà al ventre i feu que també la mà pugi i baixi amb la respiració.
• Acabarem la proposta posant una mà al pectoral i una altra al ventre i permetent que la respiració arribi a les dues mans.
• En total, 15 minuts? Si és el primer cop i només en són cinc també és fantàstic!!

Al principi, potser estarem molt pendents de la tècnica però més endavant ens podrem relaxar i permetre notar les tensions i emocions que aniran emergint en el cos. Cada cop que vulguem acompanyar-nos amb el que sentim podem fer que l’aire arribi al ventre i al pit d’aquesta manera.

Continuarem amb les emocions a la propera cullerada de «confiançament» però seria interessant adonar-nos de com ens estem informant aquests dies. És molt fàcil quedar-nos atrapats en noticies i informacions diverses que no sumen en aquests moments i ens mantenen enganxats en un estat hipnòtic de desesperança. A casa, per exemple, fa tres setmanes que vam pactar no encendre el televisor.

Abans d’acabar aquest escrit volia aprofitar per comentar una iniciativa adreçada als professionals que treballen en l’entorn d’hospitals i centres de salut. Diversos col·lectius i associacions de psicòlegs ofereixen acompanyament gratuït per telèfon o skype. Entre d’altres, l’Associació de Terapeutes Gestalt (AETG) a la qual pertanyo. Aquest és el contacte social.aetg@gmail.com.

Gràcies per fer-ho arribar a qui creieu que ho necessita. 

Em podeu escriure per mail a rosamontells@gmail.com. Em servirà per estar en contacte i per nodrir-me també dels vostres feedbacks. Intentaré recollir-ho en noves cullerades si em sembla que puc compartir alguna cosa que sumi.