10 set. Terapia Gestalt: L’experiència Online
Terapia Gestalt: l’experiència online
Volia compartir l’experiència que estan suposant les sessions de teràpia Gestalt online i aprofitar per explicar com alguns aspectes bàsics de la Gestalt s’actualitzen i prenen vida en la manera de fer teràpia durant aquests moments que estem vivint.
Una recomanació important de la Gestalt és aprendre a reconèixer la necessitat que emergeix en un context determinat. D’aquesta manera, s’obre l’oportunitat de satisfer aquesta necessitat. Per a això, cal disposar d’un espai intern on tingui lloc el contacte amb un mateix. De vegades, la persona no sap o no és conscient d’aquest contacte i la teràpia funciona, en part, perquè el terapeuta el facilita a través de la seva persona. En aquest sentit, semblaria que una pantalla podria dificultar la proximitat però l’experiència d’aquests mesos em diu que no ha estat així: quan s’obre la sessió de Skype comparteixo un espai d’intimitat on la persona s’expressa amb facilitat.
Aquestes experiències m’han fet pensar que estar-se a casa, en un lloc habitual de seguretat i amb una tecnologia a la qual moltes persones ja estem acostumades, deu facilitar aquest espai d’intimitat. Sovint, algunes persones del meu entorn afectiu proper m’expliquen coses per whatsapp que els costaria molt dir-me a la cara. És estrany, però és així.
A les sessions presencials utilitzem coixins o cadires per treballar les polaritats que habiten amb freqüència dins nostre: “l’exigent” i “el que desapareix quan se’l necessita”, “l’empàtic” i “el que passa de tot”, “el que dubta” i “l’impulsiu”… També treballem amb cadires o coixins les projeccions amb què anem esquitxant les persones del nostre voltant i de les quals ens costa responsabilitzar-nos.
Tenia el prejudici que seria complicat aprofundir en aquests treballs sense aquests recursos. Però la força dels clients empeny amb contundència i quedo bocabadada de la facilitat amb què apareixen darrera la pantalla cadires o coixins mentre adapten l’angle del seu ordinador perquè jo no perdi detall. Una fluïdesa impactant.
Jo continuo, com a terapeuta, amb la tasca de sostenir el que porta el present: aquí i ara. Atenta a que els meus judicis sobre el que és o no possible interfereixin el menys possible en el que succeeix. Aquesta seria l’actitud Gestàltica que persegueixo i, en aquest cas, donant cabuda també a la tecnologia i als canvis que suposa utilitzar-la.
També em reconec perplexa de com el vincle i la presència traspassen la pantalla. Tenia algun dubte sobre de quina manera podria facilitar l’expressió de determinades emocions, ja que aquest és un altre dels aspectes importants en un procés gestàltic. Cap problema amb la tristesa ni tampoc amb la por fins que va arribar el dia que un home jove em va dir que estava molt enfadat i jo vaig sentir que necessitava fer una descàrrega. Vaig respirar fons abans de respondre i li vaig oferir una possibilitat a través de la pregunta: hi ha algun espai a casa teva amb coixins perquè puguis colpejar-los? Es va obrir l’espai i em vaig trobar a la seva habitació observant com es deixava l’ànima rebentant coixins sobre el llit de la seva cambra. Sentia en la meva veu tota la força per acompanyar-lo. Va gemegar, va cridar, va plorar i em va dir, finalment, que durant aquella estona havia col·locat internament moltes coses al seu lloc.
Podria dir que «l’autoregulació organísmica», aquesta capacitat que tenim tots els organismes vius d’adreçar-nos envers l’equilibri i que és un altre dels pilars d’aquest treball, es posa en evidència un cop més, en el propi procés de fer una Gestalt online (com a necessitat), adaptada al context que estem vivint. I ho fa gràcies a un munt d’experiències creatives que la fan més viva i en sintonia amb les circumstàncies.
Després de la decisió de facilitar teràpia online, no m’ha suposat una dificultat continuar amb les sessions de Gestalt durant aquest temps que va començar amb el confinament, Skype ha estat un recurs senzill d’assumir que m’ha permès viure la relació amb el client com un organisme viu que fa aparèixer els recursos en la mesura que son necessaris.
Sento que la teràpia online ha vingut per quedar-se. He retrobat antics clients que ara viuen en altres regions de la península i volen reforçar alguna qüestió pendent. D’altres m’han contactat per primer cop en un moment en què han sentit que tenien accés a un terapeuta de fora de la seva àrea de residència. Alguns d’ells busquen privacitat respecte a una ciutat petita, d’altres la tranquil·litat que els suposa la recomanació d’una persona de confiança.
Estic convençuda que continuaré aprenent d’aquesta nova oportunitat. Us seguiré compartint experiències.
