01 abr. Primera cullerada: Crear un espai propi

Crear un espai propi

Primera Cullerada de “Confiançament”

Encetant la tercera setmana de confinament amb la consciència del comiat que estem fent de la vida tal i com la teníem muntada. Tenint cura de la situació familiar i establint prioritats. Entre elles, la d’acompanyar el meu jo exigent, posant atenció per no barallar-me amb les decisions que estic prenent. Fent el que puc, com tothom. Molta admiració per la societat a la que pertanyo, pels sanitaris, per el munt de professionals que hi estan deixant la pell, les associacions, la família, els veïns… Dia que passa, em va creixent el sentit de tribu, d’espècie.

Menys pensaments i més deixar-me en pau.

Bocabadada i agraïda pel munt de consells, avisos i propostes d’activitats que rebo cada dia. Baixant esglaons, molts…Com tothom. No queda altra, i amb la intenció de posar-hi alegria. La que puc. 

Buscava una manera d’establir contacte amb l’exterior. Truco a amics, coneguts. Persones grans que sento que poden estar soles… Avui he sentit el desig de compartir algunes coses que em serveixen en aquests moments. Les imagino com cullerades de «confiançament», d’un brou nutritiu que aquests dies cuino amb amor als fogons de casa a mig camí entre la confiança en l’esdevenidor i aquella altra que s’esdevé entre els propers, quan compartim tardes de pluja i no hi ha res més important que puguem fer.

Potser aquestes cullerades contribuiran a travessar algun desert o obrir alguna finestra, a acompanyar el que està passant fora amb el sentir i la consciència del que està succeint a dins, per entrar en osmosi i deixar-nos transformar. Mai no havia viscut una situació com l’actual però són eines que he anat arreplegant durant els anys per ser receptiva a moments de canvi. Confio que quan els portals es tornin a obrir, en sortirem més forts i més nosaltres.

Quan els de casa em demanen com farem si tot això s’allarga, m’adono que estem encara amb una actitud mental de voler sortir de la situació i tornar enrere. A un punt de partida en què el camí va embogir. Els dic que sospito que tot serà més harmònic si podem permetre que el marc de referencia d’on venim es desdibuixi. Això ajudarà a viure aquesta crisi majúscula d’una manera més viva, més present. I serà més senzill anar descobrint què ens ajuda. Què suma. I el que no, doncs no li correspondrà un espai en la vida que estem vivint ara mateix.

Una primera cullerada nutritiva per a mi és construir un espai físic on deixar-me caure

Ja sé que cal posar-nos creatius per trobar-lo en aquests moments en què passem tots, totes les hores a casa. Creieu-me, és possible i és necessari. Pot ser un espai on hi ha una llum bonica, un racó a l’habitació, al balcó o al rebedor del pis. Aquest espai físic ha d’anar acompanyat d’un espai temporal també. Potser vint minuts al dia? Felicitats als que ja hi teniu pràctica! Als que us esteu estrenant, molta empenta. Val la pena!

I per a què, aquest espai? Per a moltes coses, us aniré explicant… Però en resum seria per deixar-nos-hi caure. Per comunicar amb nosaltres, per preguntar com estem i donar-nos el temps per esbrinar-ho. Com aquella imatge de la pedra que llencem a un estany i ens cal restar un temps atenent a que arribi una resposta en forma d’onada circular. En aquest lloc podem posar un coixí o tirar-nos per terra (una manta pot anar molt bé). El nostre racó per sentir… Els dols que tot aquest daltabaix suposa, la culpa, la por… A mi em passa sovint que se’m tanca el pit i me n’adono perquè em fa mal. Llavors vaig al meu racó i respiro-permeto una estona. I passen coses…

El proposo un viatge cap endins…Malgrat la dificultat i el caos, és un bon moment. Aniré escrivint. Anem?  

Em podeu escriure per mail a rosamontells@gmail.com. Em servirà per estar en contacte i per nodrir-me també dels vostres feedbacks. Intentaré recollir-ho en noves cullerades si em sembla que puc compartir alguna cosa que sumi.