24 oct. Tantra per a què?
Tantra per a què?
Avui en dia podem trobar un munt de llibres i vídeos per tot arreu que us parlaran millor que jo de la tècnica i dels fonaments d’aquesta filosofia de vida. Vull escriure sobre l’experiència del que conec, de coses viscudes perquè crec que això és el que us puc transmetre.
Vaig iniciar-me en la pràctica del tantra fa un munt d’anys de la mà de l’Astiko i conèixer-la va ser una revelació. En aquell moment, el tantra va ser la resposta a un munt de preguntes relacionades amb el plaer, la sexualitat i la relació de parella. El que m’arribava a través d’ella em quadrava amb la Gestalt que ja formava part de la meva vida i això em donava confiança per avançar.
Va suposar un període de caminar a les palpentes i anar renunciant a moltes idees prefixades de com creia jo que haurien de ser les coses. A mida que avançava, anava confiant i deixant-me guiar cada cop més per la realitat de les sensacions en el cos. I això em va anar aportant pau.
Amb la parella, el procés avançava a ritmes diferents. Entre el desig i la por a descobrir el plaer més enllà de la genitalitat i també a obrir el cor i permetre la caiguda de tot un edifici de prejudicis. Això ha estat i encara és el més difícil i el més alliberador.
De la mà dels nostres nens interiors, hem anat travessant èpoques de descobertes, de crisi i distanciaments en la parella i de moments també en què el fil conductor de la relació passava per aprendre a responsabilitzar-nos del que sentíem i a expressar la ràbia i la frustració. En tot això també ens ha acompanyat el tantra.
Per altres persones, se que ha estat un aprenentatge diferent. Altres ritmes, altres descobertes… Ho conec perquè hem compartit en un munt de tallers i això ha estat també molt enriquidor. Amb el temps aquest compartir lliure, m’ha ajudat a estar satisfeta amb l’experiència que ha estat per a mi.
I aquí estem amb la parella. Fent d’avis als nostres seixanta. De tant en tant encara ens escapem un cap de setmana i ens inscrivim a un taller de tantra. Perquè és un espai que facilita obrir-se i explorar plegats, temps sense rellotge, que ens permet aquesta mirada neta, sense teranyines als ulls. Ens veiem i ens deixem veure per l’altre. Encara descobrint-nos. I això paga molt la pena.
