12 abr. Tercera cullerada: Abraçar el patiment

Abraçar el Patiment

Tercera cullerada de “Confiançament”

---

Desitjo que estigueu bé i anímicament forts per continuar travessant tot aquest enrenou en el què ens trobem. Són dies que tots fem el que podem i cal valorar-nos molt com a persones i com a col·lectiu.

M’arriba el patiment i el desgast que estem vivint. Conec moltes persones que tenen un familiar que no es troba bé, que està ingressat o que ha mort.

També sento el patiment intens que estan vivint els professionals de l’entorn hospitalari: metges, infermers, camillers, personal de neteja, administratius i un llarg etcètera. Patiment a causa del nombre de persones que atenen, dels tractaments, de la por al contagi, de la gestió de l’estrès, de les directrius canviants sota les que treballen… 

Però el patiment també el generen aspectes econòmics, el sentir-se confinat tot sol a casa, la dificultat d’encarar un munt de situacions impensables fa tot just unes setmanes i que ara cal afrontar. En especial, m’arriba el patiment en les persones grans, a qui de sobte se’ls obre un futur incert i desesperançat. Cito només algunes circumstàncies que tinc més presents aquests dies perquè hi estic més en contacte per telèfon o mail, però tots sabem que n’hi ha moltíssimes més.

No és gens fàcil deixar-nos sentir el dolor i encara costa més quan els canvis són inesperats i afecten tantes àrees de la nostra vida.

Quan tampoc tenim previsió de com continuaran i quan sovint ens agafen lluny de la nostra xarxa de recolzaments afectius. Fins i tot veiem alterats o ens sentim privats dels rituals socials que ens aporten una important sensació de seguretat .

Patiment i dolor podrien ser sinònims. Per a mi, patiment té un component neuròtic, és a dir, l’amplifiquem amb els pensaments que poden arribar a ser obsessius en determinats moments. El que ens expliquem va allunyant la nostra percepció de la realitat fent-la encara més inhòspita. Sovint, aquest procés mental té la funció d’evitar entrar en contacte amb una emoció difícil de sostenir com pot ser el dolor. El dolor és punyent i agut però es pot travessar. La meva experiència és que pot ser molt intens però un cop travessat, marxa deixant un pòsit de serenor. Amb el dolor no hi ha res a sanar.

El dolor és inherent a la vida. Només vol ser sostingut, abraçat, viscut.

Em va impactar, anys enrere, quan vaig conèixer el monjo vietnamita Tich Nhat Hanh. Coneixia la seva biografia i alguns dels fets traumàtics que havia viscut en contacte amb el dolor. Em va impactar com ens en parlava. Deia que el problema amb el patiment no era el patiment en sí, sinó la nostra dificultat en acostar-nos-hi i conviure-hi.

Ens va explicar com acompanyar-nos a sentir el dolor. Aquests dies tinc molt presents aquelles imatges i les seves paraules. Us les volia compartir:

• Va tancar la mà esquerra en un puny ben premut i ens va dir que imaginéssim que aquella mà tancada representava el dolor. No només el teu dolor o el meu sinó el dolor en el món. A mi allò em ressonava perquè vivia el dolor, o el patiment, com una experiència de tensió i compressió física.
• Amb la mà dreta i el palmell ben obert, ens va mostrar com embolcallar el puny tancat de la mà esquerra. Aquest gest de les dues mans sobreposades, una abraçant l’altra, simbolitzaven l’abraçada al patiment.
• Després va acostar les dues mans enllaçades d’aquesta manera al pit i ens va convidar a respirar plegats.

Aquí tornaria a recordar el suggeriment del “racó de sentir” del que us parlava en les primeres «cullerades de confiançament». Amb les mans recolzades al pit i en una posició que ens resulti còmoda per relaxar-nos, comencem a respirar per entrar en contacte amb el dolor i l’abraçada que el permet.

Prefereixo no oferir-vos comentaris del que pot passar quan us acompanyeu d’aquesta manera. La resposta a l’experiència possible és infinita. Si esteu patint, us farà bé.

Avalokiteshvara és el bodhisattva de la compassió. Siguis o no budista és un mantra que arriba. Quan l’escolto cantat per la comunitat de monjos i monges de Tich Nhat Hanh se m’obre el cor i alguna cosa és rendeix dins meu. Us passo un link d’una versió llarga. N’hi ha de més curts per youtube.

Sigueu compassius amb vosaltres mateixos. Amb els que us envolten també. Aquesta és una actitud nodridora que necessitem en aquests moments.

Em podeu escriure per mail a rosamontells@gmail.com. Em servirà per estar en contacte i per nodrir-me també dels vostres feedbacks. Intentaré recollir-ho en noves cullerades si em sembla que puc compartir alguna cosa que sum